Un matí d'agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona perinstal·lar-s'hi amb la dona i la filla. I és des d'aquí que elseguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutatque mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el queveu.El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses mésproperes contenen una espurna capaç d'activar la nostra atenció. Nosabem del cert d'on ve ni cap a on va, però les seves passejades, deSant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense enFloquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permetenapamar els detalls minúsculs d'allò que ens envolta i que sovint noveiem, i transformar-los en literatura.Traslladat a Barcelona,Palomar és i no és el d'Italo Calvino. Com explica l'autora al'epíleg, «aquest llibre surt d'un no», de la negativa a acceptar lamort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i lameditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és elretrat d'un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en elssecrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar ?i per extensió lam
